|
|
![]() |
Librería |
![]() |
Sección |
*
Pagos contra reembolso, tarjeta de crédito, transferencia... |
|
![]() Valoració |
Perfil lectors: Per a persones interessades en els llibre sobre d'altres cultures, especialment arcaiques; també es pot llegir com un diari de viatges; d'interès per a contrastar la forma d'ús d'un enteògen per part d'una cultura àgrada y l'apropament dels occidentals a la mateixa planta; i per últim, com era d'esperar, per a persones interessades en processo iniciàtics en el xamanisme. Nivell llibre: Escrit com un diari de camp (antropològic), en el que l'autor narra la seva trobada amb els shuar, la seva cultura, el procés d'iniciació amb l'aiahuasca de la mà d'un xamà... Estil directe i planer, poc teòric (a diferència d'altres llibres de l'autor), es llegeix també com un diari de viatge. Palaules clau: Jívaros (Shuar), viatges (Ecuador), aiahuasca, xamanisme, antropologia, cultures en desaparició, estats modificats de consciència, etnocognició |
|
Aquest és un dels llibres més volguts per l'autor. Encara que no és un assaig antropològic en el sentit més estricte del terme, aquest diari de viatge representa la culminació de cinc anys de convivència de l'autor entre els shuar, una poble en víes de desaparició -degut que la persió de la cultura occidental exerceix sobre ells-, i que empra l'aiahuasca com a mètode per accedir al món invisible dels esperits de la selva amazònica. Interessat en l'estudi de les cultures arcaiques que encara empren enteògens d'una forma regular, a principis dels anys 90 Fericgla s'endinçà a la selva d'Ecuador, tinguent la sort de ser acceptat mica en mica entre aquest poble desconfiat davant la cultura occidental. Desitjós de profunditzar en els secrets de l'ús dels enteògens -els shuar conviuen encara amb la mare natura i són coneixedors de moltes plantes psicoactives-, Fericgla va arribar a convertir-se en deixeble d'un xamà shuar, que el va iniciar en les tècniques d'ús de l'aiahuasca. Aquest llibre, redactat en forma de diari, és per sobre de tot un testimoni d'una forma de vida, d'una societat, que està a punt de ser engolida i desmembrada pel monstre de les gal.letes modern.
|
|
|
El nom de jívaros és el més popularment conegut per referir-se al poble shuar, que viu a l'Amazònia ecuatoriana. I va lligat a un antic costum guerrer: la reducció dels caps dels enemics morts en combat. Però no és aquest fer el que ha dut a Josep Mª. Fericgla a viure llargues temporades entre els shuar, sinó el desig d'investigar quins són els processos que duen els shuar a conèixer i interpretar el món d'una determinada manera -que no és la racional, pròpia dels pobles considerats evolucionats- i la importància decisiva que hi tenen les substàncies al.lucinògenes, avui anomenades enteògenes. El consum d'aquests vegetals específics és un element fonamental en la cultura i la mentalitat dels shuar. Josep Maria Fericgla va més enllà de conviure amb els shuar a la selva: després d'haver ampliat els coneixaments antropològics sobre les religions, les mitologies i la simbologia, va decidir-se a experimentar personalment els efectes del consum d'aiahuasca i, adoptant com a mestre un shuar xaman, iniciar-se en les tècniques que porten a l'èxtasi xamànic. Els jívaros, caçadors de somnis és el dietari -il.lustrat amb fotografies- de la vida quotidiana d'un antropòleg amb els shuar i de la seva experiència com a aprenent de xaman.
|
|
|
|||||
|
|
|||||
|
|
|
|
Parte Superior de la Página |
|
|
| Copyright © 2000 - 2008 Librería Muscaria |