|
 Introducción del libro
Aquest llibre és, tot sencer, obra de l' Agustí Mariner, un «amic de la saviesa» -com en deien a l'antiguitat.
Ell pensa, no obstant això, que és un treball en equip entre una persona gran de 1'Església catalana i un deixeble més jove, un amic de l'ànima: no ho negaré. Em diu que no hauria estat possible d'escriure'l sense la col·laboració entre tots dos. Me'l crec.
Em penso, però, que ningú dels que es tenen per savis en el nostre país, no en coneix d'ell ni tant sols un rastre o Biblistes, Escripturistes, que se les tenen amb la Bíblia als seus raconots misteriosos de segles, no en saben res d'ell. Tampoc no en sap res el savi Lladó, tan savi com bonhomiós, que em va donar la primera fórmula de la mecànica quàntica.
Per començar, i no se m'esvereu.
L'Agustí és físic, i va començar per fer aquesta carrera allà temps a Barcelona. Entre escalades als Alps i camins incerts de la vida, va fer filosofia a Alemanya, i més tard, genètica a París; i no conec ningú que sàpiga explicar «l'etern retorn» de Nietzsche com ho fa ell: duent-te al moll de l'os del pensament d'aquell boig genial. I sense oblidar que el nostre amic llegeix Aristòtil i els grecs de galet, com jo llegia, fa temps, en Màrius Torres.
Però on el meu amic passa més hores ficat és en els Evangelis, en sant Pau i els autors alemanys que han fet endevinar -per sota del grec- les veritables arrels aramees dels textos.
L'amistat amb l'Agustí és d'aquelles que va començar des de sempre, i serà eterna. Hem fet milers de quilometres en el seu cotxe, que condueix aciencat, parlant de tot; i darrerament se li ha acudit d'escriure-ho, sovint amb una prosa lúcida, en la qual, ara, quan estic escrivint hi sento la veu d'aquell minyó que tenia una casa a la Torre de les Hores de Berga on un dia de Patum (sense mam) hi vam refer tota la festassa.
Si us hagués de definir aquest gran amic meu us diria que és un entès que sap riure amb els acudits més innocents que hi hagi al món. No podeu saber com es fa estimar aquest xicot que no és altra cosa que un infant de Déu.
Ara entro jo.
M'he trobat no podent llegir, però tot allò que no puc llegir m'ho empasso mirant-me els llibrots, que tinc a milers i que em fan l'ullet des dels prestatges de la llibreria. Tinc més de noranta anys i podria dir que no repapiejo. Amb els anys viscuts et regolfa en un moment d'eternitat viscut a soles, i que recorda com en parlava Maragall.
Parlant dar: em temo que les cartes de l'Agustí en algun moment es faran difícils per aquells que tota la ciència els ve de les malaventurades novel·les històriques.
La ciència de debò, amb les seves piruetes entre 1'atzar i un misto que es va encendre sol m'han convençut que per saber alguna cosa d'aquest món -i descobrir que no saps res-, cal tota la ciència, com em regolfa en un Parenostre.
I ves que se m'ha acudit engegar-les a la meva per aclarir-vos que és un savi de debò, tan savi com el Pep de la Joana, el meu entranyable amic de Gósol.
Passaré molt bones hores aclarint-vos a la meva manera les dites de l' Agustí.
I vinga, engego.
Voldria agrair a Emilia Serra el seu ajut constant i entusiasta en l'elaboració del text.
(Mossen Josep Maria Bailarín)
|
