El Sac Dels Records

  Contraportada

    He acabat de remenar el sac dels records amb el bon humor d’un vell que no s’hi veu, que no pot escriure, però que encara té prou taruta per no enrabiar-se amb ningú i anar a la seva.

    De vell puc dir que tornes a tenir la mirada d’un carallot que començava a jugar a futbol. N’he ballades de totes, bones i males; a la vida m’han burxat, però no puc dir que m’hi hagi avorrit.

    Sóc capellà, he tingut la sort de no estar ficat en el món clerical, de manera que mai no he fet la punyeta al bisbe i m’he pogut donar a la gent.

    Ara, així de gran, tot allò que m’ha passat és vist des d’un somriure gairebé divertit.

    Acubillat pel rector que em va inspirar mossèn Tronxo, el poble de Gósol m’ha fet seu i em reca no ser prou llest per jugar-hi a la botifarra.

    Déu m’ha protegit i sa Mare se m’ha fet bressol.

  Fragmento del libro

    He acabat aquest llibre.

    Ho he fet deixant-me el sac dels récords per a mi ma- teix, sobretot en alló que toca els meus tractes amb Déu, bons o dolents, que hi ha de tot, i grácies a Déu dels con- fessionaris. Que no serviran de res en el cas d'aquest lli- bre perque, curosament, he mirat de no dir mal de ningú, cosa que tampoc no m'agrada. Vaig tenir una infancia daurada. La desgracia del meu pare per a mi fou gracia sabent que no tenia res i m'ho havia de guanyar tot. He recordat la mort dels meus sense cap trángol, me'ls sento a tocar. Quant a la guerra, fou la meya universitat de debo, en que vaig aprendre companyonia i obediencia a qualsevol sergent gairebé analfabeto Tres anys de monjo al llit de Matadepera. Tres anys gairebé de cap ella ficat en el poble. 1 la cofurna. Ara els entenc molt més. No tenint res de gravetat ni de clerical, per a aquella bona gent devia ser com un mico ficat a estudiar teologia. Sis anys de superior al seminario M'estimava de debo .Nj'.!.:\t'JJ.f ~t;lD.i.f. Queralt fou una casa amb porta oberta sense pany. Me'n vaig trobar fora com si fos caminant a les palpentes. Déu vetllava. Al cap d'un parell de mesos, que encara vaig passar a Queralt, vaig regolfar a Gósol amb el Barbes de rector, que m'havia inspirat mossen Tronxo, encara que ell no tingui mica ni mena de tronxo. 1 Gósol em va fer seu.