 Contraportada
Xarbascat. Política i micròfons. Calés i banquers. Poca missa. El Papa que plega.
Déu me perdó.
Havia dit i redit centenars de vegades que els capellans no ens havíem d'emmerdissar en la política, i ves com m'hi emmerdisso.
Però no faig política encara que ho sembli.
Vindico la meva pàtria.
Terra de gent feta a pluges netes malauradament avui malmenada a bassals bruts que fa pensar en un poble que no es mereix tant de fangar.
Endemés dels polítics, que respecto, en els afers d'aquest poble ens han sortit uns merdissaires capaços de posar un micròfon al clatell de qualsevol mortal innocent. Innocent i digne.
Abocat a la política em surten fins i tot els polítics fent el carnestoltes.
Com que no puc llegir per això de vell, el tupí m'ha fet bullidera i aquí ho teniu perquè no tot és política.
Tinc la gosadia de parlar de quartos, de bancs i de banquers des del punt de vista del sentit comú d'un que mai no ha remenat una pela.
Barrejat amb això m'he trobat amb un papa que plegava fent-nos recordar conclaves de temps passats on hi havia bastant més gresca de la que hi haurà al Vaticà Tanmateix, parlant de l'Església no perdo mica el bon humor veient la fragilitat humana i el do de Déu en els qui governen.
Bé, aquí ho teniu.
|
