 Comentario de la Librería
Aquest és el darrer llibre escrit per Elisabeth Kübler-Ross. Anteriorment havia dit que la seva autobiografía 'La roda de la vida' seria el seu últim escrit -trobant-se convalescent durant la seva vellesa-, però com diu el refrany: Qui pot impedir que el cuc de seda continui filant?...
En certa manera E. Kübler-Ross va dur a terme la seva vida professional en 3 etapes: primer com a 'metge voluntària' en un camp de concentració a Polònia, desrpés del seu alliberament per part dels aliats; després la seva activitat com acompanyant de malalts terminals y moribunds; i finalment la seva tasca de divulgació en relació a la tanatologia -sobretot en relació a l'estudi de la supervivència de la consciència-, a través de llibres i conferències.
Així, doncs, ¿què quedava a la menuda i eminent Dra. Ross per a fer desrpés d'escriure la seva autobiografia? Doncs meditar sobre el dol, aquest procés que s'obre de forma sobtada i que ens guia a assimilar, acceptar i superar el procés de la pèrdua d'una persona volguda.
És possible que un dels problemes que hem d'afrontar en l'actualitat en relació al decés sigui la sensació de 'discontinuitat': una interrupció de la nostra relació amb la persona que ens deixa... El final de les converses, dels somriures, del compartir i planificar coses junts... De sobte, el que abans era possible, estar amb aquesta persona, o allò pendent que sentim en relació a l'ésser estimat, de sobte acaba -ja no és possible... Antigament hi havia una sèrie de costums relacionats amb el procés de la pèrdua: rituals religiosos, un recolliment personal, compartir records amb les coneguts, oracions o donar més atenció als propis somnis... En contrast, avui en dia la mort a la nostra societat ha quedat 'amagada' sota de l'alfombra, amb una ausència de creences y ritals en relació a aquest moment de la vida. Però la sensació de pèrdua persisteix: la sensació de discontinuitat y d'ausència -i en serta manera, d'això viuen els psiquiatres.
Potser és per aquest motiu que, actualment, quasi sense solució de continuitat, ha resorgit la necessitat de retrobar la persona estimada, de retre-li un homenatge, de guardar-ne un record, un pensar les nostres vides en relació a la persona que ha marxat... El donar un significat a aquesta relació, el tancar les coses pendents, el poder arribar a recordar sense sentir solament el dolor de la pèrdua.
I de tot això és del que ens parla aquest llibre: tant des d'una perspectiva psicològica com des de l'angle de l'espiritualitat. En certa manera, en aquest darrer llibre E. Kübler-Ross torna a reprendre allò que va esposar en el seu primer llibre: les 5 etapes de l'acceptació de la mort (negació, ira, negociació, depresió i acceptació), però 'adaptades' al procés del dol. Però aquest llibre parla d'això i de molt més: tracta els aspectes personals, familiars, socials i fins i tot econòmics relacionats amb el dol, i també tot allò relacionat amb l'espiritualitat -que l'autora va tractar ampliament en d'altres llibres seus, com La mort, una aurora-: les creences en l'existència desrpés de la mort, la possibilitat de la reencarnació, o la comunicació amb la persona difunta a través de somnis o visions, per exemple. En aquest sentit aquest és un llibre molt complert, doncs abasta un gran nombre d'aspectes relacionats amb el dol, equilibrant l'aspecte personal amb la dimensió espiritual de l'existència.
|
