Contraportada
Darrere els noms de Khloríon d' Atenes i Zenobius el Grec hi ha dos escriptors catalans contemporanis; l'un, fonamentalment apoHini, s'inclina per la ciencia, el ter¬me mig i la mesura. L'altre és, sense cap mella de dubte, dionisíac i, per tant, un aferrissat partidari de la desme¬sura. El simposium deIs espectres es mou dins d'aquestes dues tendencies. Khloríon i Zenobius viatgen a la con-temporania Eleusis i ten en la gosadia d'invocar els espe¬rits de diversos pensadors. A cavall entre l'assaig i la ficció, l'element insospitat d'aquest conjunt misteric eleusini és la hipotesi impressionant d'alguns investigadors modems formulada per primera vegada en la de cada deIs seixan¬ta: que la veritable essencia de les cerimonies, allo que durant tants segles s'ha mantingut ocult als estudiosos, era fruit només del subministrament als iniciats d'una droga
enteogenica o visionaria.
Joan-Anton Oriol Dauder (Badalona, 1935) és llicenciat en dret. Ha publicar, a més de diversos articles d'opinió i d'assaig literari, Botanica magica (I994), Eriopis i les tenebroses (1996), La Llegenda del Mal caçador (1997), De l'insolit a la facècia. Anecdotari badaloní (I998). És coautor del primer Diccionari de Figures Retoriques escrit en catala (1995). Amb Elegies paganes va guanyar, el 1994, el Premi Parnàs de creació literaria i, dos anys més tard, va quedar finalista del Premi Ágora d'assaig amb El mite d'Acteó.
|