 Contraportada
Amb aquest llibre, l'autor fa un tombant. Es mira la historiadel seu país. És home que ha triar ser de muntanya, coneix poc el mar, pero sap com I'esperit mesurar de la mar menuda fa marinada fins als racons més aspres de les velles parroquies ocultes als fondals pirinencs. No cal pas explicar que valen dir les quatre barres del subtítol. Pero potser sobrará que hi afegeixi els barruts, que no té res de menyspreu. Ben se nzill , l'autor ha volgut reviure la historia d'aquesta terra no pas des de les gestes gloriases deis comtes i els reis, ni des de les nostálgies de segles només amb noms que ni arriben a caps de brot, tampoc no vol fer un plany a Casp o a I'onze de setembre.
S'ha propasar d'escriure una historia gairebé impossible. La deIs qui han passat per aquest món sense ni deixar nom. Sense res de vistent, la historia de cada dia és feta pels homes d'ofici. I fa bo de recordar que, tant a dies bons com a dies de trángol, el paleta era a la bastida. L'autor no ha gosat parlar d'allo que no coneix pro u bé, com la vida arran de mar, posem per caso I potser ha parlar massa del món eclesiástic. El coneix.
I ver ací.
|
