 Contraportada
Mossèn Josep M. Ballarín vol oferir en aquest llibre, saborós i suggerent com tots els seus, una mena de testament literari. Es tracta d’uns capítols escrits des de la vall de Gósol, amb somnis i florida de neu a l’hivern o en els colors i les defallences de la primavera, l’estiu i la tardor. L’autor, amb el seu estil inconfusible, ens exhorta a conservar el seny, la mesura i la tendresa del pessebre cada dia de l’any, fins al Nadal sense temps que ens espera a tots.
Solapa
Josep Maria Ballarín i Monset, nat el 1920 a Barcelona, al cap de poc era a Terrassa en un món de dides. Va començar a anar als Escolapis i hi va continuar a Barcelona, on tornà a set anys. Ja granat fou de la Federació de Joves Cristians. Visqué la revolució a peu de sang. Va ballar-la a males amb els de la seva lleva del biberó. Ho va pagar tísic. Amb cinc anys a Matadepera feliç o tornant a néixer. Volia ser monjo de Montserrat, però no podia deixar sa mare sola. Capellà, fou professor i superior d'una secció al seminari de Solsona. Al cap de sis anys el bisbe Tarancon va saber els seus mètodes i el va enviar a Queralt. Hi passà trenta-cinc anys amb la casa oberta a qui vingués. Quan ja comptava morir-hi el tragueren d'allà; així va tenir la sort de raure a Gósol amb l'home que li havia inspirat Mossèn Tronxo. Entre naos i cols ha fet una quarantena de llibres. Aquest d'ara és el que s'estima més, és el seu testament. No hi pot fer més, creu en Déu, en sa Mare i fins i tot en el Papa, amb prou llibertat per no fer-se embolics.
|
