Fragmento del libro
Estimat Josep Maria,
T'escric aquest correu per donar-te notícies meves en general. Dir-te que estic bé, passada la fase d'adaptació (bastant dura), els mosquits segueixen picant, però sento menys la picor! M'adapto al clima malgrat els seus inconvenients i ara crec que puc i sé combatre'l amb més facilitar, tot és buscar-hi el costat positiu; trobar la manera de banyar-se al riu és fantàstic, caminar per la selva, i mentre creus que t'estàs a punt d'ofegar, penses en aquella dutxa que t'espera al final del camí, és esperançador, i posar-se al llit i trobar-hi els llençols secs gràcies als pols de talc és gloria. Pel que fa als àpats, els enriquim entre uns quants amb imaginació, gana i entusiasme.
Després del cinquè treball amb aiahuasca et puc dir que fins ara tots han sigut intensos i profunds, més que obrir-se la terra sota els peus, és el cervell en canal el que s'ha obert, així com el cor. He fet un recorregut pels sentiments, m'he trobat davant les meves pròpies emocions, m'he enfrontat a certes pors, he lluitat contra mi mateixa, he sentit el dolor enfilar-se per dins meu i he elevat aquest sofriment assumint-lo, he escoltat el dolor dels altres i també l'he sentit profundament. M'he retrobat en el cos del meu pare i encara l'estimo més, he sentit com la meva mare, i són llàgrimes d'alegria que li regalo ara. He mirat amb respecte la mort i ara no la temo com abans.
|