Llunarbori 2017

  Contraportada

    El llunarbori es basa en la reconstrucció de Robert Graves, en el seu llibre La Deesa Blanca, de l'alfabet Ogham o Beth-l.uis-Nion, que és la seqüència dels noms dels arbres predominants a cada Lluna i que forma el calendari d'arbres.

    Els antics calendaris eren de 13 mesos, corresponent el número de Llunes que hi ha en un any, si comptem que ceda cicle és de 28 dies. Es creu també que pertanyien a cultures ancestrals on dominava allò femení : l'observació del món natural, les estacions i els astres: abans que lo masculinització i la cristianització del món desacredités aquests complexes sistemes màgico-religiosos, estabilitzant l'any en 12 mesos, per acomodar-lo a les necessitats teològiques del moment. Amb el temps, el número 13, màgic i lunar per definició, va passar a ser considerat el de la mala sort.

    El 2017 és el cinquè any que donem forma i llum a aquests sabers antics i d'altres, que ens guien i ens recorden que som fills i filles d'un ritme femení que balla amb el Cosmos.

  Introducción del libro

    Estimar la Natura (El repte d'avui i de demà)

    La Natura és la mestra que ens ensenya el fràgil entramat de la realitat. La Natura ens engresca a viure-la, a descobrir-la l a gaudir-ne. Viure és créixer juntament amb ella. No existeix la desvinculació. Ben al contrari, viure sense la Natura és del tot impossible. Les arrels es moririen i l'arbre també.

    El Llunurbori aposta amb fermesa que cal recuperar el ritme de la Natura, per viure-hi amb harmonia. Ningú no pot viure indiferent a la Natura. La vida ens brolla gràcies a ella i s'expandeix. Nosaltres, hereves d'aquest meravellós tresor, en som dignes i alhora responsables. Viure-hi sense estimar-la duu a devastar-la i això pot comportar un risc molt nefast Aquí tots hi som de pas. I no podem llegar als nostres fills, i als fills dels nostres fills, un món espoliat. brut, agonitzant. Hem de canviar aquells hàbits que aprimen el llit de la vida. L'equilibri entre ús l respecte, urgeix una reflexió que faci sostenible la vida de tots els éssers que hi vivim. I aquesta hauria de ser la prioritat de tot govern.

    L'arbre centenari i la flor minúscula, el cel i el desert, les fonts l els rius, els mars i els oceans, els boscos i les muntanyes, els infants i els nostres ancians, tot forma port del complex mosaic de la biodiversitat. Per tant hem de mirar, cada una d'aquestes realitats amb un esguard benvolent i hem de tenir-hi una actitud de cura i de respecte.

    Som a l'inici d'una nova visió de tot plegat. Mans d'aquí i d'arreu velen una nova relació entre tots i amb el tot. L'esguard d'ahir s'ho fet vell. Entre tots hem de crear un mirar més bell, un mirar més respectuós, més poètic, més huma, més espiritual, més profund. Necessitem una gestió que denunciï i corregeixi les injustícies dels qui roben el pa dels pobres l empobreixen la terra dels sempre oblidats i explotats, els sense veu. Urgentment necessitem una gestió que faci possible la Pau al món i que aboleixi les guerres, sempre innecessàries. Entre tots hem de crear un món on l'home no sigui el primer depredador del seu hàbitat i dels seus habitants.