L'Illa del Guacamai
Divertimento desmanegat
amb una gent, uns lloros i un Colom de Torroja. I embolica fins avui
Josep Maria Ballarín
«A Torroja fan un fullon gent entesa furga papers i papers sobre un
Colom de casa. I ací teniu el primer lluc que em va sortir en fer aquest
llibre.
Derpés, ja ho sabeu, han fet forrolla els estudis sobre un Colom amb
barretina. No és cap bertranada.
I ves per on que aquest divertimento meu surt just quan fa cinc-cents
anys de la mort del Descobridor.
No cerqueu pas l'illa del Guacamai, no exiteix. Imaginada per allà al Carib,
només hi ha lloros i uns homes guacamais sense vestimenta ni telèfon ni
demés galindaines. I vet ací que un bon dia tip dels dos Pinzons els hi
arriba el Colom de les Amèriques i fill de Torroja que sense ni adonar-se'n
es troba casat amb una guacamaia d'ulls tendres, i no pas pel civil. Amb el
descubrimiento, la tranquil.litat de milers se n'anirà en orris. Els
guacamais començaran a rebre un munt de visites inesperades de forans amb la
dèria de voltar-la: pirates, antropòlegs, missioners, gringos i, fins i tot,
ecologistes de Greenpeace.
L'illa del Guaccamai no s'assembla a cap dels altres llibres de mosèn
ballarín. Ben bé aquest llibre és una atzagaiada que sorprendrà tots els
seus lectors.».
(Contraportada del llibre)
|