Reseña

    Aquest és el darrer llibre escrit per Elisabeth Kübler-Ross. Anteriorment havia dit que la seva autobiografía 'La roda de la vida' seria el seu últim escrit -trobant-se convalescent durant la seva vellesa-, però com diu el refrany: Qui pot impedir que el cuc de seda continui filant?...

    En certa manera E. Kübler-Ross va dur a terme la seva vida professional en 3 etapes: primer com a 'metge voluntària' en un camp de concentració a Polònia, desrpés del seu alliberament per part dels aliats; després la seva activitat com acompanyant de malalts terminals y moribunds; i finalment la seva tasca de divulgació en relació a la tanatologia -sobretot en relació a l'estudi de la supervivència de la consciència-, a través de llibres i conferències.

    Així, doncs, ¿què quedava a la menuda i eminent Dra. Ross per a fer desrpés d'escriure la seva autobiografia? Doncs meditar sobre el dol, aquest procés que s'obre de forma sobtada i que ens guia a assimilar, acceptar i superar el procés de la pèrdua d'una persona volguda.

    És possible que un dels problemes que hem d'afrontar en l'actualitat en relació al decés sigui la sensació de 'discontinuitat': una interrupció de la nostra relació amb la persona que ens deixa... El final de les converses, dels somriures, del compartir i planificar coses junts... De sobte, el que abans era possible, estar amb aquesta persona, o allò pendent que sentim en relació a l'ésser estimat, de sobte acaba -ja no és possible... Antigament hi havia una sèrie de costums relacionats amb el procés de la pèrdua: rituals religiosos, un recolliment personal, compartir records amb les coneguts, oracions o donar més atenció als propis somnis... En contrast, avui en dia la mort a la nostra societat ha quedat 'amagada' sota de l'alfombra, amb una ausència de creences y ritals en relació a aquest moment de la vida. Però la sensació de pèrdua persisteix: la sensació de discontinuitat y d'ausència -i en serta manera, d'això viuen els psiquiatres.

    Potser és per aquest motiu que, actualment, quasi sense solució de continuitat, ha resorgit la necessitat de retrobar la persona estimada, de retre-li un homenatge, de guardar-ne un record, un pensar les nostres vides en relació a la persona que ha marxat... El donar un significat a aquesta relació, el tancar les coses pendents, el poder arribar a recordar sense sentir solament el dolor de la pèrdua.

    I de tot això és del que ens parla aquest llibre: tant des d'una perspectiva psicològica com des de l'angle de l'espiritualitat. En certa manera, en aquest darrer llibre E. Kübler-Ross torna a reprendre allò que va esposar en el seu primer llibre: les 5 etapes de l'acceptació de la mort (negació, ira, negociació, depresió i acceptació), però 'adaptades' al procés del dol. Però aquest llibre parla d'això i de molt més: tracta els aspectes personals, familiars, socials i fins i tot econòmics relacionats amb el dol, i també tot allò relacionat amb l'espiritualitat -que l'autora va tractar ampliament en d'altres llibres seus, com La mort, una aurora-: les creences en l'existència desrpés de la mort, la possibilitat de la reencarnació, o la comunicació amb la persona difunta a través de somnis o visions, per exemple. En aquest sentit aquest és un llibre molt complert, doncs abasta un gran nombre d'aspectes relacionats amb el dol, equilibrant l'aspecte personal amb la dimensió espiritual de l'existència.

      Contraportada

    Sobre el dol i el dolor és el llegat final d'Elisabeth Kübler-Ross, la reonegudíssima autora de La mort, una aurora i l'autoritat més estimada i respectada dins del camp de la mort i el procés de morir.

    «Sé que la mort és a prop» escriu Kübler-Ross a les últimes pàgines del llibre, «però encara no arriba. Em trobo aquí ajaguda com tanta altra gent al llarg de la història, en un llit rodejat de flors i mirant a través d'una gran finestra. El sentit de la vida no consisteix nomé a conèixer les cinc fases. No es tracta només de la vida que es perd, sinó de la vida que ha estat viscuda. Escriure aquest llibre m'ha proporcionat la manera de continuar sentint-me útil en la meva vida, encara que s'estigui acabant.»

    Poc abans de morir, Elisabeth Kübler-Ross completava, amb la inestimable col.laboració de David Kessler, l'obra que ara teniu a les mans, el seu darrer llibre.

    Solapa del llibre

    Sobre el dol i el dolor aplica les cinc fases del dolor (negació, ira, negociació, depressió i acceptació) al procés del dol i barreja teoria, inspiració i consells pràctics, tot basat en les experiències personals i professionals de Kübler-Ross i Kessler. Inclou històries curtes i il.lustratives sobre temes diversos i capítols sobre la tristesa, els records, els somnis, el procés d'acceptació, l'aïllament i, fins i tot, sobre el sexe desrpés del dol.